Professors Titulars
Professors Docents
1. Abordar l'arquitectura com un fet cultural des de diferents formats i mecanismes.
2. Fomentar un esperit crític sobre les capacitats de l'arquitectura com a mitjà cultural.
3. Atendre a les capacitats de comunicació de l'arquitectura amb la societat.
El curs constarà de diferents tipus d'activitats:
A. CLASSE MAGISTRAL
B. SEMINARI
C. CONFERÈNCIES
D. JURAT FINAL: Iván Blasi, Ricardo Devesa, Olga Subirós.
Prendrem com a punt de partida els esdeveniments culturals arquitectònics que Barcelona acollirà a la primavera: els Premis d'Arquitectura Europea Mies van der Rohe; els premis FAD a Espanya i Portugal; i Model, el Festival d'Arquitectura de Barcelona.
Els estudiants es convertiran en corresponsals per al Campus La Salle i explicaran a la comunitat universitària, a través de diferents canals, accions i mitjans, aquests esdeveniments que tindran lloc a la ciutat.
Les lògiques culturals se centraran en reflexionar i dissenyar des de la premissa de l'arquitectura com a fet cultural.
El mòdul es basarà en els Mitjans de Comunicació i l'Acció. Tots ells oferiran a l'estudiant dos formats de presència cultural en què es basarà el curs.
Els Mitjans de Comunicació tenen una estratègia basada en entrellaçar-se sota lògiques hipermitja i interactives en el present. D'altra banda, l'Acció com a estratègia de comunicació de l'arquitectura com a fet cultural té com a objectiu provocar de manera performativa per obrir el camp de significat.
Per avaluar aquest curs de manera efectiva, el rendiment dels estudiants, el seu compromís i els resultats d'aprenentatge compliran:
1. Domini del contingut: Avaluar la comprensió dels estudiants dels conceptes arquitectònics, les tendències i els moviments presentats en els esdeveniments. Avaluar la seva capacitat per articular idees clau i innovacions presentades en els Premis d'Arquitectura Europea Mies van der Rohe, els premis FAD i el Festival d'Arquitectura de Barcelona.
2. Habilitats de comunicació: Avaluar la qualitat de la comunicació escrita i oral dels estudiants en explicar els esdeveniments a la comunitat universitària. Avaluar la seva capacitat per transmetre conceptes arquitectònics complexos de manera clara, concisa i atractiva a través de diferents canals com articles, publicacions a xarxes socials, presentacions i vídeos.
3. Investigació i anàlisi: Avaluar la profunditat i amplitud de la recerca dels estudiants sobre els esdeveniments, incloent-hi la informació de fons sobre els arquitectes, projectes i temes presentats. Avaluar el seu anàlisi crític de la importància i l'impacte de les obres arquitectòniques presentades en els esdeveniments.
4. Compromís i col·laboració: Avaluar la participació activa i la col·laboració dels estudiants en la cobertura dels esdeveniments com a corresponsals per al Campus La Salle. Avaluar la seva capacitat per treballar de manera efectiva en equips, coordinar tasques i aprofitar les forces de cadascú per produir una cobertura integral dels esdeveniments.
5. Creativitat i innovació: Avaluar l'originalitat i creativitat dels enfocaments dels estudiants per presentar els esdeveniments a la comunitat universitària. Avaluar el seu ús de tècniques innovadores de narració, elements multimèdia i formats interactius per involucrar el públic i millorar la comprensió dels conceptes arquitectònics.
6. Reflexió i autoavaluació: Encoratjar els estudiants a reflexionar sobre les seves experiències d'aprenentatge i avaluar el seu propi rendiment com a corresponsals. Proporcionar oportunitats per a l'autoavaluació i la retroalimentació entre iguals per ajudar els estudiants a identificar punts forts, àrees de millora i estratègies per a un creixement futur.
Incorporant aquests criteris d'avaluació, es pot avaluar de manera integral l'aprenentatge i el rendiment dels estudiants en el curs, al mateix temps que es fomenta el seu desenvolupament com a comunicadors efectius i def
ensors de la cultura arquitectònica.
Es demana als estudiants que enviïn tot el material a l'e-estudi per a cada entrega.
Sistema MIAD per qualificar exercicis:
04,9 Suspès (això significa que el tutor demanarà a l'estudiant que presenti un treball complementari).
5,06,9 Aprovat.
7,08,9 Notable.
9,010 Excel·lent / Distinció.
Amb aquesta base, els estudiants seran avaluats en diversos aspectes com:
Assistència - 10 %
Assignacions - 60 %
Presentació final - 40 %
Publicacions de blog enviades per obtenir les notes finals.
ANTONELLI, Paola (ed.). As seen: exhibitions that made architecture and design history.
Chicago : The Art Institute of Chicago, 2017.
CASTELLS, Manuel. La era de la información: economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, 2001.
COLOMINA, Beatriz. Domesticidad en guerra. Barcelona: Actar, 2006. Veure cap. 3 La casa Eames, pp. 83-110.
― Privacidad y publicidad. Arquitectura moderna como medio de comunicación de masas. Murcia: Cendeac, 2010.
BENJAMIN, Walter. "La obra de arte en la época de su reproductibilidad téncica". Walter Benjamin. Obras completas, libro 1, volumen 2. Madrid: Adaba, 2007.
BORASI, Giovanna. The Other Architect. CCA, Spector Books, 2015.
FUSCO, Renato. Arquitectura como "mass medium". Notas para una semiología arquitectónica. Barcelona: Anagrama, 1970. Read chapter: La arquitectura como mass-media, pp. 68-96.
GAUSA, Manuel. Open: espacio, tiempo, información ; arquitectura, vivienda y ciudad contemporánea. Teoría e historia de un cambio. Barcelona: Actar, 2010.
MARIN, Celia; Romero, Marina (edts.) Contemporary European Architecture ATLAS: European Union Prize For Contemporary Architecture Mies Van Der Rohe Award 1988-2015. Barcelona: Fundació Mies van der Rohe, 2017.
McLUHAN, Marshall & Fiore, Quentin;. The Medium is the Massage. London: Penguin Books, 1967.
ORTEGA, Lluís (ed.). Future Tempos: Conversations on Architecture Across Time and Media. New York: Actar, 2020.
PELKOVEN, Eeva-Liisa et alt.. Exhibiting Architecture A Paradox? New Haven: Yale School of Architecture, 2015.
PRECIADO, Beatriz. Pornotopia. Arquitectura y sexualidad en «Playboy» durante la guerra fría. Barcelona: Anagrama, 2010.
SOLÀ- MORALES, Ignasi. Diferencias. Topografía de la arquitectura contemporánea. Barcelona: Gustavo Gili, 1995.
SZACKA, Léa-Catherine. Biennials / Triennials: Conversations on the Geography of Itinerant Display. New York: Columbia Books on Architecture and the City, 2019
TAVARES, Andre. The anatomy of the architectural book. Zurich : Lars Müller ; [Montreal] : Canadian Centre for Architecture, cop. 2016.
WIGLEY, Mark. Conocimiento local. Basa nº 28, 2006.
FREUD, Sigmund. El malestar en la cultura. Madrid: Alianza, 2003.
GINZBURG, Carlo. El queso y los gusanos : el cosmos, según un molinero del siglo XVI. Barcelona: Muchnik, 2001.
GREENBERG, Clement. Arte y cultura. Barcelona: Paidós, 2002.
JAMESON, Fredric. El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado. Barcelona: Paidós, 2006.
JARAUTA, Francisco. Poéticas/políticas: crítica y utopías. San Sebastián: Arteleku; Diputación Foral de Gipuzkoa, Departamento de Cultura, Euskera, Juventud y Deporte, 2001.
MERLEAU-PONTY, Maurice. Variaciones sobre arte, estética y cultura. Morelia: Facultad de Filosofía "Samuel Ramos," Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo, 2002.
MOLES, Abraham. Psicología del espacio. Madrid: Ricardo Aguilera, 1972.
RAPOPORT, Amos. Vivienda y cultura. Barcelona: Gustavo Gili, 1972. Veure el cap. 3. Factores socioculturales y la forma de la casa, pp. 65-110.
SCHWANITZ, Dietrich. La Cultura: todo lo que hay que saber. Madrid: Taurus, 2007.
TAFURI, Manfredo. La esfera y el laberinto: vanguardias y arquitectura de Piranesi a los años setenta. Barcelona: Gustavo Gili, 1984.